El Torneig Júnior de l’Hospitalet, bàsquet en estat pur

Posted: gener 21, 2013 in Bàsquet base

Durant els dies 4-5 i 6 de gener va tenir lloc el 34è Torneig de Bàsquet Júnior Ciutat de l’Hospitalet. I jo no podia faltar a la cita. Així que el primer matí ja vaig anar a buscar l’abonament per poder veure tots, o gairebé tots els partits. Els 25 euros invertits eren la millor opció si és que un disponia del temps i de les ganes (per veure només la final ja eren 15 euros). I aquest era el meu cas.

torneig junior hospitalet

Aquest any el Torneig no passava, ni molt menys, pel seu millor econòmic. Així que ja fa temps que els seus organitzadors es van moure i van fer un vídeo on jugadors ja contrastats recorden el seu pas pel torneig i animen a tothom a col·laborar-hi econòmicament. Penso que el fi justifica els mitjans si és com en aquest cas, per donar continuïtat a un dels tornejos més prestigiosos de la categoria a nivell europeu.

torneig junior hospi

Però anem a repassar el que van deparar aquests tres intensos dies. Només entrar em vaig trobar amb un seguit d’individus que de seguida em van cridar l’atenció. Eren força alt i corpulents, uns 45 anys de mitjana, amb un iPad a la mà i concentrats mirant el partit. Eren els scouters de l’NBA, que havien vingut a fer informes dels jugadors amb més projecció i que en un futur no molt llunyà podrien ser interessants per les seves franquícies. Com podeu veure a la foto, els vaig ben enganxar.

torneig junior hospitalet

El nivell general dels equips no em va decepcionar en absolut. A cada equip hi havia aspectes a comentar i jugadors a destacar, que és el que més ens acostuma a agradar en aquest tipus de tornejos. En un pròxim post faré un llistat dels 12 jugadors que vaig veure amb més projecció. Molt nivell.

La Penya va demostrar ser el conjunt més sòlid amb diferència. Així que per mi, i també segons la majoria, va ser un just vencedor. I amb mèrit afegit, per ser l’únic equip sense cap estranger a les seves files. La veritat és que aquests xavals tenien moltes ganes de guanyar des del primer moment. 7-8 jugadors d’equip molt bons, capaços de fer moltes coses a la pista. Un equip amb majúscules.
Aquí podeu escoltar l’entrevista a Paco Redondo, per part d’en Raul Llimós de Rac1 (a partir del minut 45)

penya torneig hospitalet

El Barça d’Hezonja va decepcionar força. Tal i com molt bé comenten els companys de Racó Culé,  el bo d’en Mario va pecar d’individualista i els seus companys no van trobar el seu lloc en cap moment, a excepció de Marc Garcia i del serbi Draskovic en alguns moments. Va ser un dels temes més comentats. Com pot ser que el Barça hagués guanyat els dos partits disputats aquesta temporada sense en Mario i ara perdés el tercer amb 35 punts de la seva estrella? L’explicació és molt fàcil: el bàsquet és un joc d’equip companys.

Mario Hezonja

El Cajasol va venir amb una interessant barreja d’exteriors nacionals ex-internacionals cadet i interiors estrangers, amb Porzingis al capdavant.
Un Madrid que malgrat arribar a la final no em va convèncer. Interiors molt forts però molt fluixos tècnicament. I això si, un grandíssim base aquest Alberto Martín.
I el bon paper de l’Hospitalet, que malgrat perdre els tres partits disputats, va acabar amb una gran ovació. Molt bona impressió em va deixar el base de primer any, Francesc Iturria, que per cert va ser escollit millor jugador local del torneig. Molt bé Hospi!

Pel que fa als equips internacionals, els tres que van venir aquest any ens van obsequiar amb alguns grans jugadors amb molta projecció. Però com acostuma a passar en aquests equips, els hi va faltar el rodatge d’enfrentar-se a rivals d’entitat.

joventut torneig hospitalet

Pel que fa a l’ambient seré una mica critic. I és que es respirava molt bàsquet però hi havia massa silenci. A estones semblava més que estiguéssim en un partit de tenis que en un de bàsquet. Massa personatge pressumptament entès mostrant un comportament totalment conservador, no se si volent passar desaparcebut. En resum, que vaig trobar a faltar més individus desinhibits. Perquè companys, al final això és un espectacle i ens anem a divertir no? Amb això ens queda molt per aprendre dels americans.

L’arbitratge no va passar d’un aprovat. No és que ho fessin malament però vaja, ja m’enteneu. Que si pito una falta en atac per entrar amb el colze, que si ara compenso, que si ara pito final de la possessió quan ja tenia la pilota l’altre equip, etc… Són petits detalls però que tots junts sumen. Però vaja, cap errada majúscula a destacar. Per cert, una salutació a l’amic David Hernández, el meu amic “Larry”, que va xiular un partit.

El moment més intens del torneig? L’últim moment del Madrid – Hospi, sens dubte. L’equip local havia perdut els dos primers partits però tot i així, tenia tots els numeros per classificar-se per les semifinals si guanyava als blancs per més de 3 punts. I sort en va tenir el Madrid de l’encert de Lindstrom. L’últim tir dels de Francesc Iturria (júnior de primer any escollit millor jugador local) posava l’empat al marcador. Però  l’àrbitre, davant la indignació del públic, va considerar que era fora de temps. Després els vídeos van demostrar que així va ser, només per unes dècimes. Una llàstima.

En definitiva, que van ser tres dies d’aquells de passar-s’ho bé veient bon bàsquet i descobrint molts dels millors jugadors d’Europa juniors. Visca el bàsquet!

Àlex Castells
@enJason

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s